EL JACIMENT
LA HISTÒRIA
PASSAT, PRESENT I FUTUR
El descobriment del jaciment remunta a l’any 1916 amb la troballa de la reconeguda estela ibèrica, avui dipositada al Museu Episcopal de Vic, i de la qual el Centre d’Interpretació en té exposada una primera rèplica.
L’inici de les intervencions arqueològiques científiques data de l’any 1991 i des d’aleshores fins a data d’avui s’han realitzat tot un seguit de campanyes que configuren la llarga història de les excavacions científiques del jaciment. L’any 1993 es practica la primera gran excavació en extensió que va posar a la llum l’edifici A molt vinculat a la metal·lúrgia. L’any 1995 el jaciment és declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) atesa la seva importància i urgència en protegir-lo davant el projecte d’urbanització que existia.
Actualment tenim identificats dotze edificis, la majoria adossats que segueixen el model de la casa de planta itàlica. Les vivendes de planta quadrangular s’articulen al voltant de petits patis on es recullen i es condueixen les aigües pluvials. Dins les cases s’hi practiquen tant activitats de manteniment com activitats relacionades amb la metal·lúrgia. Les edificacions estan al voltant d’un camí pavimentat que connectava amb la via proconsular de Mani Sergi. La vida a l’assentament cal relacionar-la amb la logística dels exèrcits establerts en el lloc.
Les diferents intervencions s’han desenvolupat dins de projectes de recerca científica de caràcter pluridisciplinar vinculats a diverses institucions universitàries (UB, UAB, UdG, ICAC…) i museus (MAC) i s’han dut a terme amb el permís del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, l’aval científic del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC). Paral·lelament a les excavacions s’han desenvolupat també els treballs de consolidació de les estructures que han culminat amb l’execució del projecte de conservació i museïtzació del parc arqueològic.
El cofinançament de les subvencions rebudes des de la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Tona han fet possible el desenvolupament del Projecte Director del Camp de les Lloses. Durant els darrers anys; la col·laboració econòmica del Ministeri de Foment i Cultura, a càrrec de l’1% Cultural, s’ha sumat a fer possible l’ampliació del parc anys (2009-2012).
De jaciment a parc arqueològic
El parc arqueològic del Camp de les Lloses fou obert al públic l’abril de l’any 2006 juntament amb la inauguració de l’equipament museístic on s’exposen les dues col·leccions arqueològiques en dipòsit. La col·lecció d’arqueologia municipal abraça des dels orígens neolítics del lloc fins al naixement del poble medieval al pla del Castell de Tona. La col·lecció monogràfica del Camp de les Lloses, documentada al llarg dels any d’intervencions arqueològiques al jaciment, permet contextualitzar i explicar la vida quotidiana de la comunitat que va viure a l’assentament fa uns 2.100 anys, moment de plena romanització i organització del nord est peninsular.
Podríem afirmar que el Camp de els Lloses és un dels primers assentaments romans a Catalunya, això el singularitza i el fa atractiu per visitar-lo.