anar a la pàgina principal
els edificis

la moneda

la vida al Vicus
el jaciment
+ imatges
Hola, sóc en Berk
l'agenda
la samarreta
on som?

El jaciment del Camp de les Lloses va ser habitat per primera vegada entre el bronze final i el període preibèric (ss. VIII-V aC) encara que l’ocupació més notable correspon a la darrera època de la República romana (entre els segles II i I aC), i es relaciona amb les restes dels edificis A, B i D. L’assentament correspondria a un vicus (o nucli de poblament) de caràcter militar, atesa la presència d’elements relacionats amb les activitats i les necessitats de l’exèrcit, i l’urbanisme, que recorda el d’alguns estatges militars. Les restes mostren un període de vida intens i relativament curt (del 120 al 80 aC), amb un abandonament sobtat.

Així, el primer nucli es relaciona amb la construcció d’una de les noves vies que travessaven la comarca comunicant la costa catalana amb l’interior del país. Es té constància d’aquesta via gràcies a la troballa de tres mil·liaris o fites, de cap al 110 aC, que porten el nom del procònsol Mani Sergi, encarregat de la construcció dels camins.

Urbanísticament, els habitatges s’organitzen segons una retícula orientada a partir de dos eixos nord-sud, són adossats i disposats en bateria i responen a la típica planta de les cases romanes, amb atri (o pati) central.

L’excavació de l’edifici C, indica una segona fase d’ocupació del lloc, quasi mig segle després que els primers habitatges fossin abandonats, i no té cap relació amb l’anterior. Aquesta segona ocupació datada entre el 25 aC i el 60 dC respon, probablement, a una manera d’establir-se en el territori característica de la romanització: la disseminació de vil·les o cases rurals en el pla. La terra era repartida (per mitjà d’una centuriació o cadastre) entre les famílies aristocràtiques locals i els soldats i els colons itàlics, i era explotada mitjançant esclaus.

Totes les construccions van ser fetes amb sòcols de pedra lligada amb fang sobre els quals s’aixecaven parets de tàpia. Als edificis A, B i D, les cobertes devien ser vegetals, amb un coronament de calç i fang, i un embigat encastat de fusta de roure. L’edifici C, construït amb blocs més grans i murs més ben escairats, tenia una coberta de tègules de doble vessant. Tots els paviments eren de terra batuda i els accessos s’obrien, majoritàriament, cap als angles. A les estances, s’hi realitzaven activitats domèstiques, artesanals i relacionades amb creences i cultes. Les cases tenien llar de foc i alguns equipaments interns com ara conduccions, banquetes, forns i cubetes.

la planta
els edificis
la vida al vicus

©2008 EL CAMP DE LES LLOSES