EL CAMP DE LES LLOSES. TONA

L’Arqueologia del Gènere i les Activitats de Manteniment. Estat actual de la recerca i l’ensenyament universitari.

Durant el bienni 2916-2017 s’ha treballat en el desenvolupament del projecte del IV Workshop que ha tingut lloc l’1 de desembre de 2017 a  la sala de plens de l’ajuntament de Tona i al Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. El projecte va ser possible gràcies a les aportacions de l’ajuntament de Tona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i  la Diputació de Barcelona,   La celebració va acollir a més de 70 persones que van assistir i participar en les xerrades, tallers i discussions. El públic era molt divers, especialitzat i de caràcter generalista,  amb un nombre important d’estudiants del grau d’arqueologia.

Els ponents participants van ser les següents persones:

  • Montserrat Duran i Caixal, arqueòloga Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. Tona
  • Sandra Lozano Rubio, doctora i investigadora en Prehistòria, Universitat Pompeu Fabra. Barcelona
  • Lourdes Prados Torreira, professora titular de Arqueología, Universidad Autónoma de Madrid.
  • Ana Cristina Martins, investigadora IHC Instituto de História Contemporánea Facultad de Ciências Sociais e Humanas Universidade Nova de Lisboa.
  • Imma Mestres i Santacreu, arqueòloga Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses. Tona.
  • Dolors Molas Font, professora d’Història Antiga. Universitat de Barcelona.
  • Sandra Montón Subias, investigadora ICREA. Universitat Pompeu Fabra.
  • Enrique Moral, investigador de la Universidad Complutense de Madrid.
  • Cristina Rihuete Herrada, professora del Departament de Prehistòria, Grup de recerca ASOME, Universidad de Granada.
  • Margarita Sánchez Romero, profesora de Prehistoria Universidad de Granada.
  • Assumpció Vila i Mitjà, professora investigadora jubilada, CSIC, Barcelona.

Reflexions

L’aplicació de la perspectiva de gènere en arqueologia és deutora dels moviments reivindicatius feministes que han denunciat la subjugació de les dones mitjançant les estructures patriarcals i han plantejat la necessitat d’analitzar les “raons” per les quals s’havia arribat a aquesta situació.
L’Arqueologia del Gènere forma part de les arqueologies crítiques que qüestionen les bases sobre les quals s’ha bastit el discurs i la praxi arqueològica. Especialment ho és, amb la interpretació,
suposadament objectiva d’aquest passat, que es presenta com un procés evolutiu que, inevitablement, justifica el present.

L’Arqueologia del Gènere defensa una ciència amb principis ètics que permetin explicitar com es produeix el desenvolupament de les injustícies, les desigualtats i les invisibilitzacions de determinats sectors de la població en funció del sexe, l’edat, la classe, l’ètnia, la condició sexual i la ideologia.

L’Arqueologia del Gènere assumeix la influència que el context formatiu i ideològic de la persona que investiga té en la interpretació que aquesta fa del registre arqueològic i denuncia els biaixos androcèntrics, eurocèntrics i positivistes amb els quals s’ha estudiat el passat. Exemple d’aplicació d’un punt de vista diferent és l’Arqueologia de les Activitats de Manteniment: una nova visió del treball, especialitzat en la cura i el benestar de les persones, que s’esdevé en la quotidianitat i que ha estat tradicionalment responsabilitat de les dones i que mai ha tingut reconeixement social ni econòmic, ben el contrari han estat de forma recurrent menystingudes. Són treballs, però, imprescindibles per a la vida humana, sense els quals no hi hauria vida social. Al IV workshop s’elaborarà un estat de la qüestió actual de la investigació en Arqueologia del Gènere i de la seva necessària impartició a la universitat

La trobada va ser molt profitosa des del punt de vista del debat i la complicitat de compartir experiències i projectes sobre la temàtica d’arqueologia i gènere. S’ha proposat a les autores la publicació de les ponències i s’està treballant en aquesta possibilitat.