anar a la pàgina principal

terra cuita in situ

estela
+ imatges
Hola, sóc en Berk
l'agenda
la samarreta
on som?

el treball de camp i de laboratori. L'arqueologia aplicada al Camp de les Lloses.

L’arqueologia és la disciplina científica que té com a finalitat l’estudi de les societats antigues gràcies a les restes materials que han perdurat fins als nostres dies. El mitjà principal per recuperar aquestes restes és l’excavació arqueològica, per procedir, després, a l’estudi i la interpretació.

El fet que, des de mitjan segle XX, el jaciment del Camp de les Lloses ja es coneixia va condicionar la planificació dels treballs, en l’inici de les prospeccions arqueològiques, el 1991, davant el projecte d’urbanització del solar.

La metodologia emprada ha estat condicionada pel tipus d’intervenció, ja siguin sondejos (o sigui, cales fetes de manera mecànica) o bé excavació en extensió. Ha estat sempre necessària la utilització de mitjans mecànics per rebaixar bona part dels sediments naturals dipositats al llarg de gairebé 2.000 anys sobre les restes antigues.

Durant el procés d’excavació, en el treball de camp, s’han identificat i registrat totes les unitats estratigràfiques (UE) a partir d’un model de fitxes específiques segons el sistema de registre proposat per Harris i Carandini, si bé s’ha adaptat a les característiques del jaciment. La unitat estratigràfica és l’element bàsic del sistema d’excavació. Mitjançant les unitats estratigràfiques, s’individualitzen i es descriuen accions de tipus natural (per exemple, la formació de capes geològiques o de sediments, o els enderrocs) i accions d’origen humà (per exemple, les restes de murs o paviments).

Al llarg de les campanyes, s’ha recollit de manera sistemàtica el material arqueològic: ceràmic, metàl·lic, ossi, lític, de terra..., documentat a les unitats estratigràfiques corresponents. Aquestes restes s’han ordenat i estudiat segons criteris científics actuals des dels punts de vista arqueològic, arqueomètric, numismàtic i antropològic. Així mateix, tots els materials identificats han estat objecte de tractament en el laboratori; s’han dut a terme el rentat, el siglat, la classificació i la documentació gràfica.

arula
llàntia
unitat de bronze
Arula
Llàntia
Unitat de bronze

Pel caràcter multidisciplinar de l’arqueologia i per realitzar estudis el màxim de complets sobre la comunitat històrica que va viure al Camp de les Lloses, durant l’excavació s’han recollit de manera metòdica mostres de tot tipus de sediments naturals, antròpics, fauna i malacologia. L’anàlisi d’aquestes mostres ha donat lloc a diversos estudis, com els de la paleometal·lúrgia, la paleoecologia i l’explotació dels recursos de l’entorn, per mitjà de la botànica –antracologia (carbons), carpologia (llavors i fruits), palinologia (pol·lens)– i de la zoologia. Els estudis petrogràfics (pedra) han permès conèixer les característiques dels afloraments i les fonts minerals més properes d’explotació.

La topografia i la planimetria s’han efectuat en diverses escales, d’acord amb les característiques que s’han volgut destacar en cada moment. Així mateix, s’ha obert un arxiu fotogràfic amb la finalitat de recollir imatges del desenvolupament de l’excavació.

restes abans de restaurar

El jaciment

Restes museitzades

Tant al camp com al laboratori, s’han realitzat treballs de consolidació i restauració de materials i estructures que n’han permès, després, la museïtzació.

Tota la informació ha rebut un tractament informàtic, per facilitar-ne la gestió i l’accés en cas de ser requerida per a estudis i treballs científics futurs.

La suma de tots els estudis i la seva relació amb el context arqueològic han permès aproximar-nos, doncs, al sentit, al funcionament i a l’evolució del jaciment, com també a les activitats i creences que configuraven l’univers quotidià dels pobladors del Camp de les Lloses.

Història i cronologia dels treballs

1915. estela

1915: Troballa d’una estela en terres del mas Riambau, davant el solar actual del Camp de les Lloses.
L’any 1926 la peça va ser traslladada i encastada en aquest mas. Més tard, va ser dipositada al Museu Episcopal de Vic, on es troba actualment.

El relleu de l’estela representa la lluita de dos guerrers amb espases i llances en presència d’un llop, que simbolitzaria el desenllaç i el trànsit de l’ànima del guerrer mort en combat.

1995: El jaciment és declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), essent Alcaldessa la Sra. Teresa Mirambell.

1991- 2011: Treballs d’intervenció arqueològica, amb el permís del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya i amb la subvenció de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb l’Ajuntament de Tona.

2002: Presentació del Projecte Director que contemplava la creació d'un parc arqueològic i el seu centre d'interpretació, obra de l’arquitecte Sr. Pere Molina. L’execució del projecte ha estat subvencionada per la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Tona.

2003 Col·locació de la primera pedra del Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses essent Alcalde el Sr. Josep Picó.

2006: Inauguració del Parc Arqueològic i el Centre d’Interpretació i essent Alcaldessa la Sra. Antònia Serra

2008: Presentació del Catàleg de les col·leccions de l'exposició permanent del Camp de les Lloses. essent Alcalde el Sr. Josep Salom

2009-2011: Desenvolupament del Projecte d'Ampliació del Parc a càrrec de l'1% Cultural mitjançant el finançament del Ministerio de Fomento y Cultura i l'ajuntament de Tona,essent Alcalde el Sr. Josep Salom

2006. inauguració del centre d'interpretació i del jaciment musealitzat

 

©2008 EL CAMP DE LES LLOSES